Més de sis segles de Senyera Valenciana
"Sen les seues Reals lletres que ell signa de sa mà, ço es en lo seu títul on se diu Rei d'Aragó de Valéncia, etc., en la L <que és mijana lletra d'este nom Valéncia< pinta de sa mà una corona per tal forma: Valéncia".

Manual de Consells (1375-1383)


El rei Pere II el Cerimoniós solia pintar una corona sobre la "L" de la paraula Valéncia quan firmava els seus pergamins o privilegis, les seues órdens. La corona i el blau varen ser incorporats als pals del Senyal real i va nàixer la nova heràldica valenciana, fruit i conseqüència de la creació del nou Regne, la Valentia Magna, que constituiria Jaume I a partir del Regne Moro de Valéncia i d'unes atres formes de vida política i social preexistents: íberes, romanes…

Lo que va fer Jaume I no va ser una creatio ex novo ni una creatio ex nihilo com defenen els qui no creuen en la valencianitat del poble. Va constituir el nou Regne sobre el preexistent, assumint i respectant els valors que ya teníem. No hi hagué ruptura, tot va ser un continuum. Ad este singular poble en una personalitat forta i definida li otorgà personalment el seu successor, Pere II, bandera pròpia.

Els signes heràldics de la Ciutat e Regne de Valéncia són històricament la Senyera i l'escut coronat i, per damunt de la corona, el rat penat. La bandera és símbol de pàtria, té un caràcter quasi sagrat. Representa, significa, distinguix, senyala, identifica... La Senyera és senyal, que en el nostre cas ve del senyal real i de l'aplicació de la voluntat del monarca de crear una heràldica distintiva per al Regne i Ciutat de Valéncia. Una ciutat que s'identificava en el Regne i a l'inversa, sintonia mútua i recíproca a la manera de les ciutat-estat del Renaiximent com queda demostrat per multitut de documents històrics.

Són ya més de 600 anys els que el poble valencià té a la seua Senyera coronada com a bandera i símbol propi. Símbol que l'ha significat i distinguit d'uns atres Estats, especialment dels que integraven la Corona d'Aragó.

Una antiquíssima Senyera de pals rojos i fondo dorat, coronada sobre blau, que ya trobem pintada en un portolà que es conserva en la Biblioteca Nacional de París, que data de 1410. És dir, ya fa 595 anys. De l'història de la nostra Senyera s'ha parlat i escrit molt, pero no lo suficient, ya que encara falta molt per investigar. És per això que la Diputació de Valéncia, organisme compromés en el seu poble i en totes i cadascuna de les seues manifestacions, ha decidit contribuir a l'enaltiment, difusió i investigació de la nostra bandera regnícola.

Fruit d'açò és la publicació que tenen entre les mans, una joya per a qualsevol valencià, en la qual a través dels documents històrics es realisa una retrospectiva de la nostra bandera. L'Història demostra lo que sempre s'ha tingut clar, que la Senyera Valenciana és la bandera de tots. Com queda evidenciat en documents visuals, l'insígnia tricolor ha segut propietat dels valencians d'esquerra i dreta, de monàrquics i republicans, de regionalistes i nacionalistes, dels valencians de totes les nostres comarques... perque sempre ha segut la bandera de tots.

La Diputació de Valéncia ha de sentir-se orgullosa i satisfeta perque, gràcies al seu recolzament institucional s'han descobert documents que no es coneixien i que ara ya estan a l'abast de tots. Quede constància del nostre agraïment per l'investigació realisada per Felip Bens i Andreu Tintorer i la coordinació de Josep Puchades, tres valencians compromesos i amants de lo nostre que han volgut desvelar-nos part del seu saber; gràcies ad ells, torna a demostrar-se que el poble valencià ­des d'Alcoy a Vilarreal, Ontinyent, Alzira o Polinyà, entre molts atres­ ha tingut sempre present a la seua Senyera com a bandera pròpia durant més de sis segles.

Diuen que qui no coneix la seua història està condenat a repetir-la. Conéixer el passat dels nostres símbols nos ajudarà a no oblidar-los, a trindre'ls ben presents i a posar-los en el lloc que pertoca encara que hi haja qui, intencionadament, els vullga amagar i erradicar de la nostra memòria per a, d'esta manera, aniquilar el nostre sentiment patri. Si nos furten la personalitat serà més fàcil fer-nos oblidar d'a ón venim i teledirigir el nostre futur sense que pogam fer res al respecte.

Si s'estudiara i investigara més, si es visitaren més els nostres archius i biblioteques, inclús els d'Europa o Estats Units ­com s'ha fet en este treball­, i se manipulara i mentira menys, caurien molts mits i moltes falsetats que es propaguen a diari per tot arreu per part d'aquells que neguen l'existència d'un poble valencià diferent i diferenciat.

Molt de lo que aclarix i desmitifica es pot trobar en esta publicació. Estos coneiximents posaran en el lloc que correspon a l'històrica Senyera i desmontaran estranyes i inverosímils teories que, tan interessadament, s'han propagat sobre ella.

Estic segur de que este catàlec -que és una selecció del llibre del matix títul- va a ser una ferramenta útil per a la nostra gent. Que la Diputació de Valéncia haja fet un llibre sobre la nostra Senyera no és sino complir un històric deute que tenia en tots i cadascun dels valencians.

Com he dit, qui no coneix no pot estimar. Espere que estes fulles ajuden a voler un poc més, si cap, lo que és nostre. Ya no hi ha excuses.

Pere III el Cerimoniós, 2a meitat s. XIV:
«E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. [...] [L]o molt alt senyor Rey ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per el Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal» (Manual de Consells de 1377, Archivo Histórico Municipal de Valencia, años 1375-1383, n. 17, sig. A).
"Senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles", on es parla de blau?

Es tractaria inicialment d'una senya heràldica que fou evolucionant fins adoptar la forma d'una bandera, amb una CORONA sobre les barres dels reis de la Corona d'Aragó.

L'existència d'esta corona queda demostrada des del s. XV, gràcies a la gran quantitat de plànols medievals on es recollien els principals ports de l'època (portolans, com un dels que tens d'imatge al teu espai web). S'hi mostraven de diverses maneres:
- Com una bandera addicional sobre blau (Vallseca, 1439).
- Conjuntament amb les barres dins d'una franja blava junt a l'asta (Roslli, 1466).
- Coronant la bandera en vertical (Joan Martinez 1540), traçant els seus respectius màstils sobre la ciutat de València.
En la majoria de casos es tracta de senyeres amb les barres EN VERTICAL però amb la corona sobre fons blau DALT DEL TOT.

La senyera estava formada doncs PER QUATRE BARRES VERMELLES SOBRE FONS DAURAT + CORONA, el blau només servia de fons de color, no era oficial, i s'utilitzava només per assenyalar la ciutat de València.

31 de maig de 1449, Consell municipal de la ciutat de València:
«[...] attenets que la bandera d´or e flama, fos squiurada e gastada, per tal proveiren ne fos feta una nova consemblant de aquella, empero ab Corona» (Manual de Consells, Archivo Histórico Municipal de Valencia, A-34, fol CC, años 1447-50).

"Bandera d'or e flama", fa referència a la substitució del Penó de la Conquesta per una nova senyera, si bé amb corona. La corona, no obstant, NO SERIA BORDADA SOBRE LA SENYERA, SINO QUE S'HAURIA LIMITAT A LA PEÇA METÀLICA, fins al s. XIX.

La tela blava a la qual fan referència diversos memorials de despeses escrits pel Mestre Racional (un dels càrregs oficials de la Generalitat que hi havia a l'època, igual que altres com el Batlle), per a la confecció de la senyera dels anys 1503, 1545 i 1596, s'utilitzà per a la capa de l'elm (yelmo) que es reflecteix en l'escut de Pere el Cerimoniós, I QUE ES COL·LOCAVA A L'EXTREM DE LA SENYERA: «tafatà de mantós blau pera la asta y corona de dita bandera i setí carmesí y mig palm de setí vert pera la pedreria de la corona» (1596). La corona, torne a repetir, NO ES BORDAVA SOBRE LA SENYERA. I et torne també a repetir, açò només pel que fa A LA CIUTAT DE VALÈNCIA, NO AL REGNE DE VALÈNCIA. T'aconsellaria d'anar i visitar les pintures del Palau de la Generalitat Valenciana (de voltants de 1590), per tal que ho comprovares per tu mateix, si les senyeres allí dibuixades (de la Generalitat, que no és el mateix que parlar d'ajuntaments) trobes cap corona o color blau en elles.

Segle XIX:
La senyera del Penó de la Conquesta, així com de les seus posteriors substitucions al llarg de l'Edat Mitjana i Moderna, era de model BOCELLAT. Arribem a la documentació de la senyera de l'any 1838: la senyera continua sent BOCELLADA, formada per quatre barres vermelles més estretes que el fons daurat, res de blau.
L'any 1876, per primera vegada, la cosa ha canviat: S'ha tallat en forma de pic (model BIPARTIT) cap a dins el que abans era la part inferior del modell bocellat, perquè estava prou deteriorada esta part. I quan dic "tallat" és en sentit literal, la tela és la MATEIXA que la bandera de 1838, retallant-ne eixa secció (part d'eixa secció retallada es conserva a la Biblioteca de la Vilanova i la Geltrú) . Què passa? La senyera queda massa CURTA. Què fan els restauradors? Uneixen la bandera al pal amb un troç de drap clar (gris blavós originàriament, blau clar en les pintures i reproduccions posteriors), I VAN TAPAR LES COSTURES AMB LA FRANJA VERMELLA DELS MURONS (és eixa estreta franja vermella que trobem a dies d'ara entre la zona blava i el començament de les barres).
A partir d'ahí la confusió posterior ve donada, fins als nostres dies.

Per cert, sóc un xic, no una xica :@!